El búnquer 4b223n

Programa 5x162, amb Txabi Franquesa. Pintor i vividor, d'aquells que no foten res, però que cauen en gràcia. Que sigui d'aquí, de casa nostra, també ajuda. En Carles era un burgès barceloní. Un bohemi, un romàntic, un artista de butxaca plena, de pares adinerats. Va ser un dels grans amics de Picasso, amb qui compartia un estudi, un cau de rates on feien volar la imaginació. Un tema de faldilles els va separar i va fer que en Carles embogís de mala manera. El nano ja venia tocat, però això el va fer enfollir completament.

Programa 5x163, amb Alfred García. Ian Fleming, el creador de James Bond, el va definir d'aquesta manera: "Richard Sorge va ser l'espia més formidable de la història". En plena Segona Guerra Mundial, Richard Sorge va ser el responsable de confirmar que els japonesos no atacarien la Unió Soviètica. Això significava que l'exèrcit roig podia concentrar les seves forces a Europa, a lluitar contra els nazis. Aquesta informació va ser de vital importància. Si Rússia hagués tingut els japonesos traient el nas per Mongòlia, la guerra potser hauria anat diferent. Gran espia amb un trist final.

Programa 5x161, amb Txabi Franquesa. Durant aquestes cinc temporades hem tocat gairebé tots els pals; només ens faltava tractar aquest tema. Hem esperat fins al final, és veritat. Necessitàvem experiència per saber on és el límit de l'humor. Té límit, l'humor? I tant! A mesura que van arribant les denúncies i les cartes, acabes trepitjant el fre. Però tard o d'hora havíem de parlar de la banda terrorista ETA i fer la biografia d'un dels seus membres.

Enmig de tantes biografies desastroses, la història d'en Knut, l'os polar del zoo de Berlín, va brillar amb llum pròpia. La segona història ja ens fa tocar de peus a terra, parlem de la tragèdia de John Jones, un explorador que es va quedar encallat entre dues pedres i allà s'hi va quedar, pobret.

Programa 5x160 amb Núria Cadenes. Recordeu la història d'Aron Ralston? Sí, coi! La del nano a qui li va quedar el braç encallat en una pedra. Doncs el cas de John E. Jones és similar, només amb unes petites diferències. Per exemple: l'Aron es va quedar atrapat a l'aire lliure, en canvi, en Jones era a dins d'una cova. L'Aron es va haver de tallar un braç, en John no va fer falta que es tallés cap extremitat. De fet, si voleu visitar-lo, encara és a dins la cova.

Programa 5x159, amb Núria Cadenes. Un os polar, blanc com la neu, estava destinat a ser l'estrella del zoo de Berlín. Bé, de fet, en Knut estava destinat a morir-se: resulta que la seva mare el va rebutjar de ben petit. A la natura, en Knut hauria durat dos dies, pobret. Però un dels responsables del zoo, el senyor Thomas Dörflein, va comprometre's a cuidar el pobre animal nit i dia. En Thomas era una persona tan obsessionada amb en Knut que fins i tot va abandonar la seva dona i es va instal·lar a viure en el seu tancat.

Programa 5x158, amb Xavi de la Iglesia. Mag Lari ens va avisar que la població de Menàrguens havia tingut una història ben fosca: la injusta condemna de Francina Redorta, una dona que va ser acusada de "bruixa i metzinera". La gràcia d'aquest programa és que hem pogut consultar les transcripcions dels arxius originals. Resulta que el judici de la Francina és el més ben documentat de la història de les bruixes catalanes. Fins i tot es conserva un retrat original de quan va ser executada.

Programa 5x157, amb Xavi de la Iglesia. Intentem que aquestes últimes setmanes el programa no es converteixi en un "Crims", de l'amic Carles Porta. Però abans de tancar la paradeta, hem de treure a ejar alguns criminals, com ara l'Arropiero, també conegut com el vagabund de la mort: un home considerat el pitjor assassí de la història criminal espanyola.

El paio d'Ikea i el lloro Ravachol, bona parella per destacar aquesta setmana. L'Ingvar Kamprad era un nano tan espavilat que amb dotze anyets es dedicava a vendre dolços als seus amics. Era un tauró dels negocis, un emprenedor nat. Llàstima que ens va sortir una mica nazi. Per acabar-ho de rematar, us portem el lloro Ravachol, un animal que era ben foll i es dedicava a insultar els clients de la farmàcia del seu amo.

Programa 5x156, amb Jordi Puntí. La Katherine Johnson era una mossa amb altes capacitats. Des que era petita, els seus pares van detectar que la seva intel·ligència era una cosa fora del normal. Resulta que la Katherine era una calculadora humana, una fora de sèrie. L'únic problema és que una noieta afroamericana a la Virgínia de l'Oest dels anys 30, per molt geni que fos, sempre trobava entrebancs. La Katherine va haver de lluitar contra el racisme i el patriarcat per estudiar una carrera i fer-se un lloc a la NASA. Així i tot, quan volia anar al lavabo, la feien anar als serveis per a gent negra que estaven a l'altre edifici (a un quilòmetre de distància!). Surrealista.

Programa 5x155, amb Jordi Puntí. Us portem una biografia ben distreta! Us parlem del Perfecto Feijoo, un farmacèutic de Pontevedra, i del seu lloro Ravachol. Resulta que el Perfecto va pensar que el lloro seria la mascota ideal per decorar l'establiment i el va col·locar just al costat del taulell perquè tots els clients de la farmàcia el poguessin veure. Poc es pensava que el Ravachol acabaria sent l'atracció principal del negoci. Resulta que el lloro era ben foll: insultava sense parar i sempre volia tenir l'última paraula. En Ravachol era tan boig que, quan entrava un capellà, es fotia a imitar un corb! L'animalot tenia un humor molt àcid!

Programa 5x154, amb Mercè Martínez. Havíem de fer la Rosa Parks, però calia destapar la vida turbulenta de l'Ingvar Kamprad, el creador d'IKEA. Turbulenta? Potser ens hem at. El problema és que durant un període curtet de temps l'Ingvar va tenir certs pensaments extremistes. Que era nazi, vaja, més nazi que el pal de la bandera del Reichstag. Però no us preocupeu, només va ser-ho fins que els nazis van perdre la guerra. Quina casualitat, oi?

Programa 5x153, amb Mercè Martínez. Havíem de fer la Rosa Parks, però calia destapar la turbulenta vida de Charles Chaplin. La veritat és que ens hem quedat bastant sorpresos, en Charles estava ben sonat (i el que no sabem!). Durant molt de temps, les grans productores li van tapar els escàndols i els abusos de poder. En aquesta ocasió, és interessant veure les votacions del públic i les reaccions d'en Peyu, en Jair i la Neus.

La primera història val la pena recuperar-la: Augustin Fresnel, l'inventor de les lents de Fresnel, el nano que va afirmar que la llum no era una partícula, sinó una ona. Després tenim la Belle Gunnes, una noruega malxinada que es dedicava a matar els marits per cobrar l'assegurança de vida; ja n'hem vist unes quantes, d'aquestes!

Programa 5x152 amb Nil Moliner. Després de cinc temporades, suposo que tot just començar l'episodi ja capteu les intencions de la Belle Gunnes. De tota manera, la història és ben distreta. Els efectes de campanes de casament i els de campanes a morts es van combinant d'una manera curiosa: marit que entra, marit que es mor misteriosament al cap de poc. La millor mort de totes és aquella en què a un dels marits li cau una biga al cap mentre trasteja pel jardí. La història de la Belle és la de "El búnquer" clàssic, el més curiós de tot és que la mossa és noruega. Ens pensàvem que aquesta gent tenia una mica més d'enteniment que la resta!

Programa 5x151, amb Nil Moliner. Quin personatge més estrany! Primer sembla que la cosa va de broma, en Siggy és un nen autista que s'obsessiona amb el món de la informàtica. El nano pirateja els ordinadors de l'escola i n'hi fa de les seves. Després em a coses més serioses: en Siggy aconsegueix piratejar i filtrar les dades de diversos bancs islandesos. Això a en plena crisi del 2008 i es converteix en un heroi, ja que es demostra que els bancs feien pràctiques fraudulentes. En acabat, el nostre amic Julian Assange entra en escena i el fitxa, el vol a WikiLeaks. Fins aquí, tot bé, programa de perfil baix. El problema és quan en Siggy es converteix en un talp de l'FBI i, de ada, en un abusador sexual de nanos menors d'edat.

Programa 5x150, amb Tomàs Fuentes. Ningú donava un duro per ell, pobret. L'Augustin era un nen fràgil i malaltís que tot el dia estava tossint sang i tenia els pulmons com aquells canaris de les mines. Heu de pensar que fins als deu anys va tenir problemes per escriure correctament el seu nom. Per sort, l'Augustin només necessitava una mica més de temps, és llavors quan va demostrar el seu potencial i es va convertir en "el nen geni". En aquest episodi ens veiem valents i volem provar un dels experiments que el van fer famós en directe. A veure si ens surt bé! Us demostrem que la llum no està formada de partícules, sinó que és una ona.

Programa 5x149, amb Tomàs Fuentes. Les bandes sonores que ens acompanyen durant la primera part d'aquesta biografia són "La llista de Schindler" i "Hitler: El reinado del mal", ja veieu que no tenim una arrencada gaire esperançadora. L'última part és quan es gira la truita: gaudim de les músiques de "Maleïts malparits", de Quentin Tarantino, mentre el nostre amic Simon Wiesenthal rastreja i denuncia exnazis que van aconseguir escapar-se de la llei. En Simon es va convertir en un veritable caçador de nazis.

Creiem que la biografia de la Luisa Casati mereix ser recordada. Què va fer de bo? No gran cosa. Rebre una herència i convertir-se en l'adolescent més rica d'Itàlia no és cap mèrit seu, oi? És igual, la noia tenia carisma i això ens agrada. En Jaume, l'Esperidió de Tarragona, també en tenia molt, de carisma. Amb el seu caràcter afable i la seva força descomunal es va convertir en un dels castellers llegendaris de la ciutat. Val la pena recordar-lo.

Programa 5x148, amb Anna Punsoda. És impossible que no us soni la història d'aquest nano. Potser no el coneixeu pel nom, però quan us diguem que va ser aquell escalador a qui li va caure una pedra a sobre i el braç se li va quedar enganxat, ja sabreu de qui parlem. Fins i tot deveu haver vist la pel·lícula. 127 hores amb el braç rebentat i atrapat, un braç completament destrossat que només feia nosa. Aquella extremitat no permetia que l'Aron es pogués escapar d'aquella trampa. Si des de bon principi, durant l'accident, s'hagués seccionat el braç, tot hauria sigut més fàcil. Però la mala sort va voler que a l'Aron li toqués fer la feina més galdosa.