El compositor de la setmana 62675i

Avui hem sentit: Concert per a clarinet núm. 2, op. 74 (Rondó); "Invitació a la dansa", op. 65; Trio per a flauta, violoncel i piano, op. 63 (Scherzo); "Euryanthe" (Obertura); "Oberon" (Obertura). Carl Maria von Weber (1786-1826) està considerat el fundador de l'òpera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni precoç, treballador incansable, escrupolós i enginyós, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els gèneres que va ser molt apreciat pels coetanis. També va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a crític musical, amb fama de sever. Però el més emblemàtic de la seva producció són les òperes de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El caçador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'òpera nacional germànica, i precursora de les grans creacions de Wagner.

Avui hem sentit: Concert per a clarinet i orquestra núm. 1, op. 73; Obertura de l'òpera "El caçador furtiu" (Cor de caçadors), "Arietta" de l'acte II i "Cavatina" de l'acte III. Carl Maria von Weber (1786-1826) està considerat el fundador de l'òpera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni precoç, treballador incansable, escrupolós i enginyós, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els gèneres que va ser molt apreciat pels coetanis. També va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a crític musical, amb fama de sever. Però el més emblemàtic de la seva producció són les òperes de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El caçador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'òpera nacional germànica, i precursora de les grans creacions de Wagner.

Avui hem sentit: "Concertino" per a clarinet i orquestra, en do menor, op. 26; Obertura "Abu Hassan"; Quintet per a clarinet i corda, en si bemoll major, op. 34. Carl Maria von Weber (1786-1826) està considerat el fundador de l'òpera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni precoç, treballador incansable, escrupolós i enginyós, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els gèneres que va ser molt apreciat pels coetanis. També va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a crític musical, amb fama de sever. Però el més emblemàtic de la seva producció són les òperes de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El caçador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'òpera nacional germànica, i precursora de les grans creacions de Wagner.

Avui hem sentit: Obertura "Peter Schmoll"; Quartet amb piano en si bemoll major, op. 8; Ofertori "Gloria et honore coronasti eum", per a soprano, cor i orquestra. Carl Maria von Weber (1786-1826) està considerat el fundador de l'òpera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni precoç, treballador incansable, escrupolós i enginyós, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els gèneres que va ser molt apreciat pels coetanis. També va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a crític musical, amb fama de sever. Però el més emblemàtic de la seva producció són les òperes de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El caçador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'òpera nacional germànica, i precursora de les grans creacions de Wagner.

Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 3, op. 49; "Polonesa brillant" per a piano i orquestra, op. 72; "Konzertstück" per a piano i orquestra, op. 79. Carl Maria von Weber (1786-1826) està considerat el fundador de l'òpera nacional alemanya i un dels impulsors del Romanticisme a centreeuropa. Personatge visionari, geni precoç, treballador incansable, escrupolós i enginyós, en els trenta-nou anys que va viure va treballar per a diverses corts alemanyes i va escriure una important quantitat de repertori de tots els gèneres que va ser molt apreciat pels coetanis. També va destacar com a director d'orquestra, com a professor i com a crític musical, amb fama de sever. Però el més emblemàtic de la seva producció són les òperes de maduresa: "Euryanthe", "Oberon" i, especialment, "El caçador furtiu", considerada l'obra fundacional de l'òpera nacional germànica, i precursora de les grans creacions de Wagner.

Avui hem sentit: Simfonia núm. 3, op. 36 (1r mov.); Nonet, op. 38 (selecció); Sonata per a violoncel i piano, op. 46 (andante sostenuto). Louise Farrenc (1804-1875) té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres, sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el , Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser irades i lloades per públic, crítica i col·legues.

Avui hem sentit: Estudis per a piano, op. 26 (selecció); Simfonia núm. 2, en re major, op. 35. Louise Farrenc, Louise-Jeanne Dumont de soltera (1804-1875), té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres, sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, ja que va fer miques prejudicis i va obrir pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als disset anys amb un artista i editor que li va donar tot el , Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser irades i lloades per públic, crítica i col·legues.

Avui hem sentit: "Variacions sobre un aire rus", op. 17; Simfonia núm. 1, en do menor, op. 32. Louise Farrenc, Louise-Jeanne Dumont de soltera (1804-1875), té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres, sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, ja que va fer miques prejudicis i va obrir pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als disset anys amb un artista i editor que li va donar tot el , Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser irades i lloades per públic, crítica i col·legues.

Avui hem sentit: Obertura per a orquestra núm. 1, en mi menor, op. 23; Quintet amb piano núm. 2, en mi major, op. 31. Louise Farrenc (1804-1875) té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el , Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser irades i lloades per públic, crítica i col·legues.

Avui hem sentit: "Variacions Gallenberg", per a piano i orquestra, op. 25; Quintet amb piano núm. 1, op. 30. Louise Farrenc (1804-1875) té una transcendència especial en la història de la música, no només per l'excel·lent categoria de les seves obres sinó també per les innombrables barreres socials que va trencar, fent miques prejudicis i obrint pas a tota una generació de dones que van accedir al món de la música en unes condicions millors de les que ella va trobar. Filla d'una família burgesa i liberal, i casada als 17 anys amb un artista i editor que li va donar tot el , Farrenc va fer una carrera musical brillant, primer com a pianista i després com a compositora i professora: és l'única dona del segle XIX que va ser docent al Conservatori de París. La seva producció inclou moltes obres per a piano de gran virtuosisme, música de cambra de gran volada, i tres simfonies que van ser irades i lloades per públic, crítica i col·legues.

Avui hem sentit: "Un rèquiem alemany", (segona part); "Rapsòdia per a contralt i cor masculí", op. 53. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producció d'obres de gran qualitat i de tots els gèneres, però la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets històrics rellevants, o per expressar emocions i vivències molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel·lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per això va escriure tanta música coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Un rèquiem alemany", (primera part). Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producció d'obres de gran qualitat i de tots els gèneres, però la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets històrics rellevants, o per expressar emocions i vivències molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel·lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per això va escriure tanta música coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Rinaldo", Cantata per a cor i orquestra, op.50. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producció d'obres de gran qualitat i de tots els gèneres, però la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets històrics rellevants, o per expressar emocions i vivències molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel·lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per això va escriure tanta música coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Triumphlied", cantata simfònica op. 55; "Schicksalslied" (Cant del destí), op. 54. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producció d'obres de gran qualitat i de tots els gèneres, però la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets històrics rellevants, o per expressar emocions i vivències molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel·lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per això va escriure tanta música coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Liebeslieder walzer", per a cor i piano, op.52; "Nänie", cantata simfònica op. 82. Johannes Brahms (1833-1897) va compondre una enorme producció d'obres de gran qualitat i de tots els gèneres, però la veu humana va ser un dels seus instruments preferits per traduir en sons grans obres de la literatura, les seves fondes creences religioses, fets històrics rellevants, o per expressar emocions i vivències molt intenses. Brahms va ser, de jove, un excel·lent director de cors, i per tant dominava perfectament l'instrument vocal, en sabia treure tot el rendiment, i per això va escriure tanta música coral, ja sigui a cappella, amb acompanyament de piano o amb orquestra. Aquesta setmana en farem una tria, i descobrirem el context, el rerefons i les motivacions de totes aquestes joies corals.

Avui hem sentit: "Música de mobiliari"; "La belle excentrique"; "Ludions", cicle de cançons; "Mercure"; "Rélache" (selecció). Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecció d'obres per a piano: "Esports i divertiments", "Tres valsos del preciós llepafils", "Coses vistes a esquerra i a dreta, sense ulleres"; "Parade" (selecció). Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecció d'obres per a piano: "Preludis flàccids", "En habit de cheval"; "Mirades desagradables", "Preludi de tapisseria", "Embrions dessecats"; "La piège de Méduse". Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecció d'obres per a piano: "Tres fragments en forma de pera", "Préludes", "Pieces froides"; Cançons de cabaret; "La poudre d'or"; "Jack in the box". Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.

Avui hem sentit: Selecció d'obres per a piano: Sarabandes, Gymnopédies, Gnossienes; "Le fils des étoiles". Erik Satie (1866-1925) és un dels compositors més extravagants i excèntrics de la història de la música, tant pel que fa a la seva creació musical com a la seva personalitat. Va viure en una època molt agitada, en plena explosió de tendències estètiques confrontades i moviments avantguardistes radicals que ell va esquivar en tot moment, seguint un camí propi, solitari, incomprès pels coetanis, i que no va ser reivindicat fins després de la seva mort. Cançons de cabaret, sarcàstiques obres místiques, simbolisme crepuscular, sectes hermètiques i bufonades escèniques van provocar estupefacció, indiferència o escàndols que li van suposar fins i tot presó. Contracultura de qualitat: el surrealisme convertit en sons.